OVNI sobre Cubelles el 1982
 

     
 

Pere Redon (1994)

     
Tornar a la pàgina principal
 

        Papers d'Ovnis, núm. 4, 1a època (abril de 1994), p. 27.

Tornar a  «coses curioses»  
Tornar a «senyals al cel»

[La versió original publicada a Papers d'Ovnis era en llengua espanyola i es titulà «Ovnis sobre Cubelles (Cataluña 1982)»].

   
   
 

 

Llicència genèrica de

Papers d'Ovnis

per a reproduir lliurament articles en entorns no-comercials.

El dia 27 de febrer de 1982, la premsa de Barcelona, concretament el ja desaparegut El Correo Catalán, incloïa a les seves pàgines interiors la notícia d’un albirament a les afores de la localitat barcelonesa de Cubelles. La informació mencionava que els policies municipals Florentino García i Rodrigo Egea albiraren, cap a las 4.30 de la matinada del dia anterior (el 26), una llum sobre l'ermita abandonada situada a la zona de Mas Baró. Pel que sembla, els dos guàrdies intentaren acostar-se-li, però quan faltava ja poc per a situar-se sota la vertical d'aquell estrany objecte lluminós, aquest inicià una sèrie de maniobres sobre ells i, progressivament, començà a elevar-se i a desviar el seu rumb.

Els agents comunicaren per ràdio allò que s'ha succeït, al mateix temps que seguien la seva trajectòria fins a arribar al passeig Marítim de la localitat, enfront del qual s'estacionà a escassos metres sobre l'aigua. Després de donar el corresponent avís, es presentaren al lloc un tinent d'alcalde, el caporal de la Guàrdia Urbana i quatre agents més, els qui observaren com, fins a les 6.30, l'objecte s'anà allunyant gradualment fins a desaparèixer.

Fins aquí l'escarit comentari que aparegué en dit periòdic, notícia que anava firmada per en Joan Reventós. L'endemà de la seva publicació, els socis del CEI Josep M. Horta, Joan A. Munto i aquest redactor, es presentaren a Cubelles a fi de demanar més informació. Poguérem parlar amb els testimonis en el mateix lloc dels fets i comprovàrem que allò que s'ha escrit pel corresponsal del diari s'ajustava a la realitat, ja que el mateix presencià l'última part de l'observació, en haver estat cridat pels guàrdies.

El succés es desenvolupà durant una nit freda, tingué una duració total d'una miqueta més d'una hora i mitja, al llarg de la qual l'objecte estigué molt més temps estacionat que en moviment. El color dominant era el groc (i en ocasions un groc molt fort) amb intermitències lluminoses.

Un comentari consignat en el «Qüestionari d'Observació», que es van avenir a omplir els testimonis, afegeix: «un avió desenganxat de l'aeroport del Prat anava en direcció cap a l'objecte i en arribar a una distància moderada d'aquest, tornà cap al punt de partida agafant un rumb diferent a què portava».  Aquesta declaració va ser firmada pel guàrdia Antonio Moyano.

Els testimonis ens lliuraren una declaració oficial, que fou registrada com a document a l’Alcaldia, i que duu data del dia 26 de febrer, o sigui a les poques hores del succés.

 
   

Tornar a la pàgina principal Tornar a  «coses curioses» Tornar a «senyals al cel»