La detonació del març [de]1971 al cel de Barcelona
 

Joan Crexell (1994)

        Papers d'Ovnis, núm. 4, 1a època (abril de 1994), p. 32.

[Versió original]

Llicència genèrica de

Papers d'Ovnis

per a reproduir lliurament articles en entorns no-comercials.

Segons podem llegir aleshores a La Vanguardia española del 18 de març, sota el títol de «Un ruído insólito» i el subtítol de «Se produjo ayer por la tarde y no hay explicación sobre su origen»: «Ayer por la tarde, hacia alas ocho, se oyó en toda la ciudad un fuerte estallido. En los cuarteles de bomberos, patrullas de la policía municipal, 091, y demás servicios de urgencia, así como en las compañías de gas y de electricidad y en los diarios se produjo una extraordinaria afluencia de llamadas telefónicas inquiriendo el origen del enorme y seco ruído. Por nuestra parte consultamos a todos los centros oficiales, aeropuerto, compañías de suministro, y en ninguna parte se nos dio una explicación determinada y concreta. Según parece dado que el estampido se registró con igual intensidades zonas extremas de de la ciudad como el puerto, Horta, Sants, barrio del sudeste del Besós, bien pudiera haber sido producido por un avión que traspasase la barrera del sonido sobre la ciudad- En algunas casas de distintas partes de la ciudad llegaron a temblar los cristales. De todas formas, insistimos, no hay una explicación concreta».

Aquesta és la nota de premsa més extensa completa de les que es varen publicar. També en van parlar els diaris El Correo Catalán del dia 19  – on s'hi remarca «sin que se haya podido saber el origen del ruído» – i el Diario de Barcelona del dia 18. D'aquesta explosió ja no va dir res més.

Charles Fort ja havia recollit casos semblants

Si bé al cas que ens ocupa s'hi podria trobar com a explicació un avió trencant la barrera del so, Charles Fort en va publicar d'altres de semblants, esdevinguts en un temps en no hi havia reactors. Per exemple el de 1896, a Madrid: «El dia 10 de febrer, hi va haver una fortíssima explosió en el cel de Madrid. Alguns vidres de finestra es van fer a miques i una paret de l'edifici de la Legació dels EUA es va ensorrar. La gent va sortir als carrers, esverada, registrant-se escenes de pànic amb alguns ferits. Durant cinc hores i mitja es va veure un núvol de “débris”  [runa], immòbil, damunt la ciutat i van caure pedres del cel» segons va escriure en seus llibres [“The Books of Charles Fort". Nova-York 1959 (6a edició), p. 477]. Sempre han passat coses estranyes. Hem de mirar de trobar-hi explicacions lògiques i naturals, per a poder-nos concentrar en no explicable.