OVNI prop de València el 1978
 

Joan Crexell (1994)

        Papers d'Ovnis, núm. 4, 1a època (abril de 1994), p. 27.

[La versió original publicada a Papers d'Ovnis en català es titulà «L'únic OVNI que he vist»].

Llicència genèrica de

Papers d'Ovnis

per a reproduir lliurament articles en entorns no-comercials.

El cap de setmana del 19 al 20 de març del 1978, ha passat a la historia per la gran apagada que hi va haver a Barcelona la nit del diumenge 20. La meva dona i jo havíem sortit el dissabte a mitja tarda en direcció a València per I’autopista.

Cap allà a quarts de vuit del vespre, quan ja era fosc, li vaig dir: «Mira, ja som prop de València perquè allà dalt hi ha un avió que està baixant per aterrar a l’aeroport de Manises». El suposat avió, en realitat una llum blanca potentissima –com de neó– del tamany d'una moneda de cinquanta pessetes, era al cel, a l’esquerra de I’autopista, i la va travessar a mitjana velocitat. Es per això que la meva dona em va dir: «No pot ser, ja que Manises és un cop passat València i esta situat a l’esquerra i no pas a la dreta de l'autopista».

El punt lluminós va travessar davant nostre a potser uns 500 metres d'alçada i es va aturar damunt una fabrica que hi havia enmig del descampat. Estranyats, vàrem sortir per la primera desviació –Massalfassar i Massalcofar–, anant a parar a una carretereta que semblava dur a la fabrica en qüestió.

La llum, ara mes gran que una pilota de futbol, restava immòbil a uns entre 10 i 30 metres damunt l’edifici que estava il·luminat per uns fanals. No se sentia res i hi havia negra nit. Vàrem aturar el cotxe a uns 400 metres de distància en línia recta, a

veure que passava. Un altre auto es va aturar també darrera nostre una estona, fins que va seguir el seu camí. Al cap d'un quart d'hora, en vista que la llum continuava igual, vàrem girar cua cap a I'autopista en direcció a València. L’endemà cap diari de la ciutat no va parlar de res d’anormal a aquella zona.