Notícies, opinions, premsa (1950)

     
     
     
Tornar a la pàgina principal    

 

Tornar a  «coses curioses»

 

Tornar a «senyals al cel»

  1. Des de Banyoles (6 d'agost de 1950)
  2. Un «platet volador» tranuitador (1 d'abril de 1950)
   
   
 

Des de Banyoles

S’ha vist un platet volador

Segons la informació recollida pel cobrador del Banc Hispanoamericà, el senyor Joaquim Ferrer Font, qui ens l’ha transmès amb les naturals reserves, sembla ser que el dia 4, a mig quart de nou del matí,  uns electricistes de la Sociedad Industrias Coromina van presenciar el pas pel firmament, des del final del carrer Girona, d’un objecte allargat que emetia reflexes metàl·lics de color blancoacerat. Aquest objecte segui la direcció de sud-est a nord-oest i només va ser visible duran uns dos o tres segons en donar-li el sol plenament.

No s’ha precisat l’altura a la qual navegava, tot i que sembla que era molt elevada. Segons dades recollides, anava a gran velocitat i era molt semblant a una V2 per la seva forma. Durant una petita part del recorregut del giny volador, es va produir un lleu solc de fum, solc que no s’ha precisat si es devia a la condensació del vapor d’aire de l’atmosfera o als gasos emesos pel platet en qüestió. El citat solc es va dissipar en uns trenta segons.

Com suposaran els nostre lectors, aquests tipus d’informació al donen merament a títol informatiu, sense que amb això vulguem donar  al fet ressenyat un abast més gran que el que té per si mateix de problemàtic, ja que no és possible assegurar gaires coses per la velocitat amb la qual es mouen aquests platets voladors, l’existència real dels quals és tan discutida.

«Los Sitios», 6 d'agost de 1950, p. 3.

   
   
 

Un «platet volador» tranuitador

Fou vist, a gran altura, sobre la Plaça Urquinaona

L’estudiant de Nàutica, en Fernando García de Castro, habitant a la Ronda de Sant Pere 22, a prop de la Plaça Urquinaona, ha manifestat haver descobert, la matinada del dijous, cap a dos quarts de quatre, un objecte de notables proporcions i aspecte circular que, il·luminat per la llum de la Lluna, destacava a gran altura sobre la Plaça Urquinaona. D’ell emanaven una dotzena de llums de color vermell i blanc que giraven a gran velocitat.

L’observador de l’estrany succés, que havia estat despertat per les exclamacions d’un vianants tranuitadors que comentaven el fet des del carrer, corregué a avisar a la seva família. Quan tornar al lloc des d’on observava no va poder ja descobrir cap traça del suposat «platet volador» que declara haver contemplat per un espai de quinze segons.

El senyor García de Castro és col·laborador habitual del Servei Meteorològic i disposa en el terrat de casa seva d’una estació termopluviomètrica.

«La Vanguardia», 1 d’abril de 1950. p. 14.

   
   
   

Tornar a la pàgina principal Tornar a  «coses curioses» Tornar a «senyals al cel»