Notícies, opinions, premsa (2002)
- Observacions ovni al novembre a Xàtiva (14 de desembre)
- Mallorca: illa estranya (31 d'octubre)
- OVNI albirat a Montpeller (19 d'agost)
- Projecte SETI: Recerca d'extraterrestres al Garraf (15 d'agost)
- Una uruguaiana que viu a Vilanova importa la macilent missió rama (6 d'agost)
- S'expedient X: sorolls submarins a Mallorca (6 d'agost)
- L'ovni d'Andorra del 22 d'abril era un globus (27 de maig)
Observacions ovni al novembre a Xàtiva
Paco Hellín policia local, pilot privat i segons les seves pròpies paraules conductor d'un programa de la cadena SER a Xàtiva sobre ufologia, véu durant la matinada del 20 al 21 de novembre una fort llum blava clar al costat de diversos efectius de la policia local d'aquesta població.
L'observació ocorregué entre les 6.10 fins a les 6.50 Hores, romanent l'objecte visible entre 40 i 50 minuts. Es decidiren a avisar a la torre de control de l'aeroport de Manises perquè el radar del recinte detectés l'objecte. "Allí, després de donar-li les coordenades de 150 o 170 graus sud-est, prenent com a referència l'aeroport, ens digueren que al seu radar no apareixia res perquè un aparell sigui detectat ha de portar un transformador que emetia un senyal.
A la matinada del dia 29 de novembre, el mateix testimoni observà a través d'uns prismàtics "un objecte metàl·lic en forma de didal invertit, a vegades estàtic i a vegades movent-se en sentit vertical, que desprenia una forta llum amb un to blau clar en les vores". Prenent com a referència la grandària de la lluna, la llum albirada "podria equivaler a una cinquena o una sisena part de la lluna en fase plena", trobant-se a les seves espatlles en el moment de l'observació. En aquesta ocasió prengueren com a referència els cables de la catenària de la línia de Renfe que passa per aquesta localitat, així com l'horitzó marcat per les muntanyes que rodegen aquesta zona, per a comprovar que l'objecte lluminós es movia de dalt a baix.
El lloc des d'on es produí l'observació es troba als afores de la població, prop de l'entrada al municipi per la carretera de la Llosa. En una de les ocasions, l'objecte metàl·lic es trobava en la vertical de l'hospital Lluís Alcanyís. Aquest veí de Xàtiva decidí informar sobre el cas a l'Institut espanyol d'astronomia els qui apuntaren que es podria tractar de l'estació Espacial Internacional. Altres estudiosos dubten d'aquesta possibilitat i apunten Venus com a possible objecte albirat, encara que pareix que les coordenades poc precises impedien confirmar-ho completament.
D'altra banda, Rafael Esteller, també veí d'aquesta població, observà dimecres passat 27 de novembre una llum moure's a gran velocitat, mentre conduïa sobre les 7.00 hores en sentit Albacete, a uns 40 quilòmetres de distància de Xàtiva. "Hi havia tres llums, dos d'elles estàtiques i una tercera que es mogué a una velocitat que no pot ser una altra cosa".
Jordi Ardanuy. «Papers d'Ovnis», 14 desembre de 2002
Mallorca és una illa estranya. Té la forma d'un cos allargassat que recull les ones. A la mar, com a la terra, hi succeeixen sovint fets insòlits. Com si fos una illa sorgida d'una llegenda, s'hi produeixen situacions inexplicables. Hi passen coses que ningú no sap explicar, però que desperten comentaris i somnis. Des de fa mesos, corre la notícia: a les aigües abans plàcides del nord de l'illa, s'hi senten en renous que ningú no ha sabut identificar. Són sorolls marins que sorgeixen de les profunditats marines i que espanten els pescadors. Com els antics mariners que es trobaven amb realitats insòlites de monstres i sirenes, així els nostres pescadors se sorprenien davant uns sons que variaven d'intensitat segons la profunditat de les aigües. El misteri estava servit i la imaginació de la gent a punt per imaginar explicacions possibles. La Societat Espanyola d'Investigacions Parapsicològiques ha enviat una expedició a Mallorca per estudiar aquest fenomen. S'havia barrejat la hipòtesi de la possible existència d'una zona volcànica davall la mar. Ara es parla de l'existència de bases submarines d'ovnis. Des de fa uns dies, els investigadors treballen a la zona situada entre l'illa Dragonera i el cap de Formentor. Els investigadors utilitzen uns equips d'enregistrament submarí per gravar qualsevol enrenou. També analitzaran l'aigua de diferents profunditats i en comprovaran la temperatura. La teoria d'una base submarina és difícil de demostrar però ja ha encès la imaginació de molts mallorquins. No sé si éssers d'altres mons han elegit el món petit de l'illa per instal·lar-s'hi. En tot cas, no haurien fet una mala elecció. Les aigües de Mallorca, malgrat les invasions continuades d'espoliadors estrangers, tenen encara la bellesa i el misteri del Mediterrani més antic. Han conservat la intensitat i la força de les seves ones. Encara és aquell mar que va ser capaç de crear llegendes i mites, de recrear històries impossibles i d'il·luminar el pensament de les dones i els homes.
Maria de la Pau Janer. «Avui», 31 d’octubre de 2002.
El 17 d’agost, cap a les 23 hores, es va observar un ovni en forma oval sobre un estadi de Montpeller, a la Catalunya Nord. Les condicions atmosfèriques eren dolentes ja que hi va haver boira espessa tot el vespre i la nit.
El relats dels fets és el següent. La narradora era amb la seva cosina al cotxe i van veure un objecte "oval", molt lluminós, i molt a prop del terra. Van creure inicialment que es tractava potser d'una globus dirigible ja que l'artefacte estava estable. Intentaren veure si hi havia cordills que el mantinguessin lligat al terra, però sense èxit. L’altura a la que es trobava l’objecte podia ser d’uns setanta o cent metres respecte el terra.
Al cap de dos o tres minuts, l'artefacte es va començar desplaçar a una velocitat molt lenta sobre l'estadi, però després es va "cabussat" al terra a una velocitat increïble i desaparegué. Per a la narradora era evident que aquell objecte no s'assemblava en res a un avió, un coet, o altre cosa per ella coneguda. Creu poder-lo descriure molt precisament, car era vertaderament molt a prop d’elles. L’objecte seria oval, d'un blanc molt lluminós, hi tenia inscripcions negres, com petits quadrats, sobre el perímetre de l'aparell, i algun tipus de cabina a sobre, amb llums virolades. Les testimonis no van voler especular mentre durava l’observació i buscaren una explicació convencional a aquest fenomen, però, quan l'artefacte arrencà de sobte a una velocitat força ràpida, es van dir que allò no podia ser res més que un ovni.
La matinada següent, encara sota l’empremta que els havia deixat l’observació inicial, van veure un altre no identificat. Havien tingut un mal dormir, i cap a les 5 es van aixecar i miraren el cel, a l'indret on havíem vist l'artefacte. Llavors veieren un punt blanc gruixut molt lluminós que no va semblar eixir de cap lloc, i amb aspecte d’una estrella, a uns centenars de metres del terra. Aquesta bola va fer tres triangles al cel i després va desaparèixer. Va tornar deu minuts després i traçà un cercle al cel en el mateix indret. Deu minuts més tard reaparegué traçant ara dos cercles. Posteriorment accelerar a una gran velocitat i va desaparèixer.
FFU, Federació francesa d'ufologia, http://f.f.u.free.fr/obs/17aug2002a.htm. 19 d'agost de 2002.
Projecte SETI: Recerca d'extraterrestres al Garraf
El projecte SETIa.home permet que hi participi qualsevol persona via Internet instal·lant-se un salvapantalles que analitza les senyals que rep el major radiotelescopi del món
Després de llegir extraterrestre al títol vostè potser ha pensat en naus espacials (ovnis) i homenets verds amb antenes, o potser amb caps grans blanquinosos i ulls grans negres. Pero extraterrestre, malgrat el sentit que li donem després de veure pel·lícules com Men in Black , només vol dir una cosa: de fora de la terra.
Hi ha qui creu que les civilitzacions alienígenes de l'univers ens visiten periòdicament, ens abdueixen a uns quants i tornen al seu planeta situat a anys llum de distància mitjançant «l'hiperespai». L'hiperespai consisteix bàsicament a poder viatjar mes ràpid que la velocitat de la llum i és un producte de la imaginació dels escriptors de ciència-ficció, que no està basat en cap raonament científic vàlid, doncs les lleis de la física ens diuen que res no pot viatjar més ràpid que la llum.
«Viatges turístics»
Segons la ciència, hi pot haver milers de civilitzacions, però no és probable (no hem de dir mai impossible) que es realitzin aquests viatges «turístics». La nostra nau espacial mes ràpida trigaria 300.000 anys per arribar a Pròxima Centauri, l'estel mes proper a «tan sols» 4,2 anys llum, uns 39.735.360.000.000 quilòmetres (provi de pronunciar la xifra), i el més proper amb possibilitat de vida unes deu vegades mes lluny.
És cert que una civilització mes avançada podria tenir millors naus, però tot i així sempre estarien limitades per la velocitat de la llum. De fet es podrien acostar a la velocitat de la llum, però mai igualar-la. Les distancies són una dificultat per als viatges, però no per a les comunicacions. Les ones de ràdio viatgen a la velocitat de la llum (de fet la llum es una freqüència) i des dels anys seixanta hi ha antenes que escolten els senyals de l'espai a la recerca d'un signe d’intel·ligència. Aquests projectes de recerca es coneixen amb el nom de SETI.
Tothom amb connexió a Internet pot participar en un programa per analitzar les senyals que puguin arribar des de tot l'univers
La NASA, situada a l'estat de Florida, (Estats Units) va començar un projecte SETI molt ambicios l'any 1992, però una decisió política va anul·lar el projecte l'any següent, fet que molts coneixeran perquè surt a la pel·lícula Contact , basada en una novel·la de Carl Sagan.
Aleshores la investigació SETI va quedar a mans de projectes privats. El projecte SETI més popular és SETIa.home, que es desenvolupa des de la Universitat de Berkeley, a Califòrnia (USA), amb el qual qualsevol persona amb connexió a Internet por participar-hi instal·lant un estalviapantalles gratuït al seu ordinador que analitza les senyals procedents del major radiotelescopi del món, situat a Arecibo, Puerto Rico.
Voluntaris de Ribes
SETIa.home compta amb gairebé quatre milions d'usuaris arreu del món, uns 70.000 a l'Estat espanyol, i la traducció del projecte al castellà la realitza el grup de voluntaris Astroseti amb seu a Sant Pere de Ribes. També treballen com a traductors oficials per algunes de les missions de la NASA com la Missió Kepler, encarregada de detectar planetes habitables al voltant d'altres estels i que es llançarà l'any 2006.
Però el més important encara ha d'arribar. La NASA ha retirat del servei una antena de 34 metres de diàmetre situada a Robledo de Chavela, Madrid, per substituir-la per una de nova i l'INTA (Instituto Nacional de Técnicas Aeroespaciales) que gestiona l'antena la ha ofert per a projectes educatius. I aquí apareix un altre cop Astroseti, amb el que serà el primer projecte SETI amb un antena de gran diàmetre impulsat per un grup d'aficionats.
La gent de l'INTA hi esta molt interessada, i després només caldrà reunir els diners, uns 30.000 euros, per la compra d'un receptor amb la sensibilitat necessària. Potser la primera trucada còsmica la rebrà un ribetà.
Emilio Gonzàlez. «El Punt», 15 d'agost de 2002.
Una uruguaiana que viu a Vilanova importa la macilent missió rama
Ovnis, comunicació interespacial i extraterrestres. Aquests mots, que per a bona part de la població formen part del guió d'una pel·lícula de ciència-ficció, són per a d'altres fenòmens de la vida real. I si no que li ho diguin a Gloria Alzogaray, una uruguaiana que acaba d'instal·lar-se a Vilanova, i que va oferir una conferència divendres passat a Can Cabanyes. Aquesta vilanovina d'adopció és la responsable del grup Rama de Vilanova, que es dedica a estudiar el fenomen dels ovnis. La intenció de la xerrada, segons Alzogaray, era «informar». «El que volem és que la gent sàpiga què és el que passa, que estigui informada», apunta. I el que passa, segons la uruguaiana, és que «els éssers de l'espai es relacionen amb nosaltres, ens ofereixen un missatge d'esperança». «Els extraterrestres es comuniquen amb nosaltres amb els albiraments d'ovnis», diu. «Treballen amb concentració i meditació, i no som nosaltres els que els cridem, sinó ells els que es posen en contacte», sosté Gloria Alzogaray. Així, la responsable del grup Rama vilanoví explica que ella mateixa va començar a creure-hi fa quatre anys. «Vaig tenir una sèrie de somnis sobre aquests fenòmens paranormals.» Va ser llavors quan va interessar-se pel grup Rama a àmbit de l'Estat, que estudia tot allò relacionat amb els extraterrestres i les energies, que asseguren que utilitzen per «fer curacions a distància». La responsable del grup vilanoví destaca que el col·lectiu neix amb la intenció de «fer seminaris, i també altres conferències». Mitjançant aquests actes, Alzogaray vol mostrar, per exemple, les seves teories de diferenciació entre ovnis i estels. «Els estels són de color blanc blavós, groc o vermell. Però en cap cas no hi ha un estel de color violeta o verd. Aquesta és la diferència», apunta la uruguaiana. En el mateix sentit, l'estudiosa d'aquests fenòmens assegura que els albiraments d'ovnis es produeixen «a àmbit mundial, inclosa Vilanova». Actualment, el grup està buscant una seu en algun dels centres cívics de la ciutat, on tenir un lloc fix per fer les seves activitats. «Molta gent no us deu creure, deu pensar que esteu una mica bojos», li diu aquesta cronista a Alzogaray. «Està bé que no ens creguin», respon amb rotunditat. «Nosaltres no tractem de convèncer ningú, i de fet, la gent està començant a veure ara que existeixen els extraterrestres», afegeix. «A més, d'incrèduls n'hi ha pertot arreu.»
Míriam de Lamo. «El Punt», 6 d'agost del 2002.
S'expedient X: sorolls submarins a Mallorca
Des de fa uns mesos els submarinistes que se submergeixen en les aigües de la costa nord de l'illa de Mallorca senten estranys sons, dels quals desconeixen l'origen. Provenen del fons, entre l'illa de sa Dragonera i el cap de Formentor. Segons els testimonis, és un so agut, que es repeteix amb una freqüència d'entre sis i set segons i que és similar al soroll que faria un tub metàl·lic que caigués al terra. Els aficionats als ovnis, ja es freguen les mans. Fa molt de temps que els ufòlegs creuen que davant la costa de Sóller, entre la punta Cala Roja i es Morro de sa Vaca, a un quilòmetre mar endins, possiblement dins una fossa marina, hi ha una base submarina d'ovnis. Però de moment no hi ha proves que els E.T. hagin decidit instal·lar-se a Mallorca. Els més pragmàtics tenen altres hipòtesis, que són també prou curioses. Hi ha qui creu que el soroll correspon als treballs de prospecció d'una plataforma petroliera davant la costa de Tarragona, però això sembla impossible perquè el soroll s'hauria de sentir des d'altres indrets. Hi ha qui diu que podria ser conseqüència de les obres de construcció d'algun edifici a l'illa. D'altres opinen que simplement són les onades que entren dins una cova. Mentre s'espera que s'investigui el tema, jo m'inclino a pensar que els sorolls provenen dels intents d'engegar el Turbocat, que en el fons és un altre expedient X.
Josep Martinoy. «El Punt», 6 d'agost del 2002.
L'ovni d'Andorra del 22 d'abril era un globus
L’ovni observat el 22 d’abril passat des d’Andorra i des d'altres poblacions de l’Estat francès i espanyol era un globus estratosfèric del Centre Nacional d’Estudis espacial francès (CNES). L’objecte té un volum aproximat de 0’4 Hm3 i va arribar fins a 40 km d’alçada el que explica que es veiés des d’un relativament ampli ventall de poblacions.
L’objecte fou filmat en vídeo durant quasi bé una hora pel resident andorrà Jesús Serrano encara que com acostuma a passar en aquests casos la imatge és molt petita i l’ampliació amb el zoom d’un objecte tan llunyà distorsiona totalment la imatge i no aporta cap valor afegit, ans el contrari.
 |
A dalt, instantània de l'objecte, i a l'esquerra, ampliació amb zoom contrastada posteriorment. |
CEI, 27 de maig de 2002
| Tornar a la pàgina principal | Tornar a «coses curioses» | Tornar a «senyals al cel» |