|
Notícies, opinions, premsa (2003) |
||||||||
| Tornar a la pàgina principal | ||||||||
|
|
|
|||||||
|
"Platillos volantes" porta al cine el cas real de dos homes que es van suïcidar pels ovnis
A finals dels anys seixanta, l'obsessió pels ovnis i els extraterrestres es va estendre per tot el món. Algunes interpretacions lliguen el fenomen al clima de por i inestabilitat mundial provocat per la guerra del Vietnam. El cas és que se succeïen les notícies sobre ovnis, i a molts països apareixien com bolets els investigadors, les publicacions i les associacions dedicades a aquesta qüestió. A Espanya, la febre pels ovnis va coincidir amb els últims anys del franquisme. Els
protagonistes del cas, que ha estat portat a la pantalla amb el títol de "Platillos
volantes", són José Rodríguez i Juan Turu, treballadors d'una empresa tèxtil
de Terrassa. L'any 1972 van aparèixer decapitats a la via del tren, amb una
nota de comiat que deia: "Els extraterrestres ens criden, pertanyem a
l'infinit." Telenotícies.com. 6 de novembre de 2003 |
||||||||
|
Ángel de Andrés i Jordi Vilches protagonitzen la pel·lícula 'Platillos volantes' Angel de Andrés i Jordi Vilches protagonitzen la pel·lícula 'Platillos volantes', segon llargmetratge del guionista de còmics Oscar Aibar, a qui sempre li han agradat les històries de fenòmens paranormals, per la qual cosa va decidir portar a la gran pantalla el que el coneix com el cas de Terrassa. Pedro Costa i Enrique Cerezo produeixen aquesta història, que divendres que ve s'exhibirà en més de 80 pantalles nacionals. "De nens, el meu germà i jo vam viure la febre dels ovnis, els albiraments i els primers treballs de J. J. Benítez. Teníem un quadern on recollíem tots els retalls de premsa sobre casos paranormals. La majoria eren notícies de l'estranger, molt llunyanes, però n'hi va haver una que em va marcar perquè va passar a 40 quilòmetres de la meva casa, a Terrassa", ha explicat avui en roda de premsa el també realitzador d'Atolladero'. Es tractava del fet que, el 20 de juny de 1972, els cossos decapitats de dos obrers, Félix Rodríguez, de 41 anys, i Joan Turu, de 21, van aparèixer al costat de la via del tren, a l'estació de Torrebonica. Al costat dels seus cossos es va trobar una nota: "Els extraterrestres ens criden. Pertanyem a l'infinit". Tres dècades després d'aquests fets, De Andrés i Vilches són José i Juan a 'Platillos volantes', el guió del qual ha corregut a càrrec de Jorge Guerricaechevarría -guionista habitual d'Alex de la Iglesia- i del propi Aibar, que narren la història d'aquests dos treballadors de la indústria tèxtil que els últims anys del franquisme van trobar una via d'escapatòria a la seva "trista i gris existència" en la convicció que hi havia vida més enllà.
VIDA INTEL·LIGENT A LA TERRA "Més que provar si hi ha vida intel·ligent en altres planetes, el que qüestiona la pel·lícula és l'existència de vida intel·ligent a la Terra", ha subratllat Aibar, director d'un film que se situa als anys 70, "en aquest món esquizofrènic de l'ufologia els últims anys del franquisme, però vistos des d'avui", ha aclarit. En aquesta mateixa línia, aquest realitzador i guionista ha assenyalat que "el que va ocórrer va ser una tragèdia a la qual hem intentat donar una visió còmica a través d'uns personatges als quals mirem de manera tendra". D'aquesta manera, reconstrueix el cas de José i Juan, protagonistes "d'una història tabú en l'ufologia espanyola, ja que els mateixos aficionats als ovnis van tapar aquest cas perquè es van adonar que hi havia gent que es treia la vida". "José venia de la religió, fins i tot va participar en els fets fundacionals del Palmar de Troia. Avui seria com una espècie de Carlos Jesús. I Juan seria com el nou J. J. Benítez perquè era el que arxivava els casos, prenia fotografies... El fet cert és que feien una parella molt particular", ha dit el director sobre els protagonistes d'un film en el qual també actuen Pere Ponce i Leo Bassi.
OBRIR FERIDES D'altra banda, Aibar, qui sap bé que 'Platillos volantes' ha "obert ferides", ha volgut deixar clar que, des del seu punt de vista, a José i a Juan els hagués agradat que s'hagués fet una pel·lícula sobre la seva vida. "Estic segur que, d'haver-ho sabut, no s'haguessin tret la vida perquè haurien tingut una il·lusió per viure", ha assenyalat en aquest sentit De Andrés, qui, encara que és agnòstic, creu en els extraterrestres "de manera poètica". Vilches, que no havia nascut quan va ocórrer el cas Terrassa, sí que creu en els extraterrestres, encara que creu que no han vingut aquí "perquè no hi tenen cap interès". "No sé, però això de viatjar al més enllà és una idea molt maca i romàntica, i més amb la vida tan horrible que els havia tocat", ha conclòs sobre els protagonistes de 'Platillos volantes' un actor català que encara té en cartell 'Dos tipos duros', al costat d'Antonio Resines. Europa Press, 4 de novembre de 2003 |
||||||||
|
El Centre Cultural de Mollerussa parlarà d´ufologia Xerrada de l´ufòleg Sixto Paz El Centre Cultural de Mollerussa acull aquest dijous, dia 30, una conferència sobre “L’evolució del fenomen OVNI”, a càrrec de l’ufòleg i investigador Sixto Paz Wells. Paz parlarà sobre les seves experiències personals com a “contactat” i també dels “avistaments” més significatius d’ovnis registrats arreu del món. La xerrada començarà a partir de les nou del vespre. L’investigador peruà Sixto Paz ha escrit cinc llibres en els que explica les seves experiències acumulades durant més de 20 anys de contacte ininterromput amb intel·ligències extraterrestres. Paz ha ofert també conferències sobre ufologia en més de 35 països d’arreu del món. Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb el municipi al Fòrum de Mollerussa. www.vilaweb.com, 30 d'octubre de 2003 |
||||||||
|
Tan antiga com la història de la humanitat és la història dels ovnis. Tot i les explicacions lògiques, hi ha alguns fets que guarden encara avui en dia el seu misteri i continuen sent motiu de debat. Tal és el cas de la construcció de les piràmides d'Egipte, per a molts només possible a través de forces extraterrestres, els moais de l'illa de Pasqua o el sorprenent coneixement que va demostrar l'imperi incaic. Sembla que hi ha punts concrets al planeta on es veuen ovnis més freqüentment. Són els anomenats punts energètics. Alguns diuen que són el resultat d'altes concentracions de minerals. Curiosament molts dels assentaments indígenes es troben en aquests punts. Ja disposada a abandonar Buenos Aires i enfilar cap al nord-oest, cap a la tranquil·litat de les muntanyes i la calma de la vida rural, vaig sentir anomenar el poblet de Cachi a la provincia de Salta, conegut com un d'aquests punts energètics, on durant els últims anys s'havien vist molts plats voladors. No vaig dubtar ni un moment, i presa per la curiositat que desperta el misteri vaig sentir que aquella havia de ser la meva propera destinació. Només em calia recórrer 1.600 quilòmetres i ja era a Cachi. Un viatge llarg però amenitzat per la bellesa paisatgística. Quilòmetres i quilòmetres d'extensions verdes, la pampa argentina. Fins a arribar al peu dels Andes, on el paisatge es transforma en escenaris impressionants: altes muntanyes desèrtiques poblades per infinitat de cactus gegants despuntant al cel. I a la vall, el poblet de Cachi, el meu nou destí! Aconsegueixo una habitació dalt d'un terrat, un lloc idoni per contemplar la lluna i veure si apareix algun ovni. Passen els dies i no em canso de mirar el cel i l'estranyesa del paisatge. Per dintre penso que davant aquesta meravella natural, no és estrany que si éssers d'un altre planeta decideixen visitar la terra ho facin en aquest indret tan espectacular. La curiositat em porta a indagar i preguntar a la gent del poble si han vist mai res d'estrany per aquesta zona, però ningú sembla poder-me'n dir res, per ells tot això tan sols són llegendes. Persevero fins que sortosament aconsegueixo una pista sota el nom de senyor Zuleta, segons m'han dit ell és qui millor pot informar-me sobre el tema. Fa un programa a la ràdio local i no m'és difícil contactar amb ell. Es tracte d'un home de mitjana edat, alt prim i de faccions indígenes, que em rep amb els braços oberts. Parlem i parlem i m'explica totes les experiències que ha tingut amb aquests suposats visitants, que no són poques i realment fascinants. L'Antonio Zuleta no és un científic experimentat, tan sols un caçador de misteris. Els seus recursos tècnics són únicament una filmadora i una càmera fotogràfica, que li han permès enregistrar imatges inèdites, que generosament s'ofereix a mostrar-me en l'austeritat del menjador de casa seva. Passem tota una tarda visualitzant el material enregistrat, i mentrestant ell continua explicant i compartint les teories i conclusions. Em parla de formes de comunicació a través de ràfegues lluminoses, fins i tot a través de la telepatia. Sembla que tots aquests objectes voladors presenten unes característiques similars en el seu comportament. Els moviments, la manera com desapareixen del firmament, com per art de màgia. Tot plegat em sembla tan misteriós... i de nou la pregunta: és tot això una gran llegenda o és realitat? Com sempre hi ha opinions per tot, segons la creença d'altres testimonis aquests estranys fenòmens no són res més que «llums dolentes» o mals esperits. D'altres troben explicacions més sofisticades i parlen de condensacions d'energia en forma lluminosa, fruit de l'acumulació d'elements en estat gasós. I la veritat? segurament tots tenen la seva part de raó. Amb el temps he arribat a pensar que més encertat que allò que diuen de «veure per creure» es tractaria de «creure per poder veure». I, jo mentrestant, cada nit continuo mirant el cel, mai se sap què pot aparèixer darrere d'aquestes majestuoses muntanyes... Olga Inglès. «El Punt», 5 de març del 2003. |
||||||||
|
El campus de la UPC de Terrassa cedeix espais per a la producció de la pel·lícula «Plats Voladors»
Els espais del Institut Politècnic del Campus de la UPC a Terrassa s'ompliran de grues, camères, equipaments de llum i so, personal d'atrezzo, vestuari, maquillatge i producció per tal que la productora Didac Films pugui rodar escenes de la pel.lícula "Platillos Volantes" al camí de Torrebonica. "Platillos Volantes" està dirigida per Oscar Aibar i protagonitzada per Jordi Vilchez. La pel·lícula està basada en els fets que van tenir lloc als anys 70, a Terrassa, i que va omplir moltes pàgines a la crònica de successos de l'època: Dos obrers textiles amb vides normals, són trobats decapitats al costat de la via del tren amb una estranya nota de comiat . Poc desprès, apareixeran cartes pòstumes més extenses i esgarrifadores dirigides a l'ONU i a d'altres investigadors del fenomen OVNI a tota Espanya. La història reconstrueix els fets reals i profunditza a
la complexa psicologia dels dos personatges. Tot això dins d'un ambient
apocalíptic com era el de la guerra del Vietnam , un possible desenllaç
nuclear de la guerra freda i el final del règim franquista amb la persecució
de tota mena de grups polítics, culturals i lúdics. |
||||||||
|
Correus de Mataró es converteix en escenari de la filmació de la pel·lícula «Plats Voladors» L'oficina central de Correus de Mataró es va transformar ahir en un improvisat plató de cinema. Hi rodaven algunes de les escenes inicials de la pel·lícula d'Òscar Aibar, Plats voladors, amb la intervenció d'un dels protagonistes, el jove Jordi Vilches -Krampak, El cor del guerrer-. El film, basat en fets reals, s'ambienta en els anys setanta i en un epidosi escabrós ocorregut a Terrassa. Dos personatges es coneixen gràcies a la seva afició mútua pels ovnis en una època on la passió per la ufologia havia assolit les cotes més altes. La vinculació amb aquest món és tan forta que decideixen reunir-se amb els extraterrestes a través del suïcidi. La cinta la protagonitza també Angel de Andrés i hi intervenen Manel Castillejos, Pere Ponce, Leo Bassi, Jaume Sorribas, Xavier Serrat i Santiago Segura. La filmació a Mataró es va allargar durant tot el dia i la tria de l'oficina de Correus del carrer Lepant responia a la necessitat de trobar unes instal·lacions que conservessin l'estètica dels anys setanta. El rodatge s'allarga vuit setmanes, però en altres poblacions del perímetre de Barcelona. Teresa Màrquez. «El Punt», 14 de febrer de 2003 |
||||||||
|
||||||||