Senyals del cel (2005)

Notícies, opinions, premsa (2005)

Aclariments de Josep Guijarro sobre el cas dels suïcides de Terrassa i el programa de la Cuatro d’Iker Jiménez (23 de desembre)
La biblioteca de l’ufòleg Carles Batet marxa fora de Catalunya (10 d'octubre)
Traficants de misteris al·leguen frau en la foto de l’ovni d’Onda (14 de novembre)
El diari espanyol Levante publica una fotografia d’un suposat OVNI a Castelló (8 de novembre)
Els suposats segrestos per part d’extraterrestres són una construcció mental (26 d'octubre de 2005)
Les Trobades ufològiques europees de Châlons-en-Champagne certifiquen la mort de la ufologia (15 d'octubre de 2005)
Una periodista de El Mundo TV s'infiltra en una reunió del grup raëlià (12 d'octubre de 2005)
Congrés d'ufòletres a Lima (5 d'octubre de 2005)
Un mestre d’escola de Puerto Rico pretén fer una pista d’aterratge per a extraterrestres (5 d'octubre de 2005)
Conferència Mundial dels Ovnis a la Xina (10 de setembre de 2005)
L'ovni del 31 d'agost era possiblement un meteorit (10 de setembre de 2005)
El País Valencià, atònit per la presència d’un OVNI al cel (1 de setembre de 2010)
Els canvis a «Descobrir Catalunya» porten ovnis (5 d'abril)
Mor l'ufòleg català Carles Batet (4 d'abril)
Programa especial a TV3 sobre les possibilitats de vida fora la Terra (14 de març)

Aclariments de Josep Guijarro sobre el cas dels suïcides de Terrassa i el programa de la Cuatro d’Iker Jiménez

He meditat molt sobre si era adequat o no dir quelcom respecte al tractament que rebé l'anomenat Cas Terrassa en el programa “Cuarto Milenio”, diumenge passat en el canal Cuatro i, al final, arribo a la conclusió que la veritat només té un camí, que la meva crítica no és personal sinó professional i que si algú es pica serà perquè té motius.

Quina legitimitat tinc per a parlar del tema? Jo he nascut a Terrassa. Ser “ufòleg” a Terrassa és viure amb l'estigma constant de: “atenció no acabis com aqueixos dos” que, a la fi, va ser el missatge que el règim franquista volgué deixar a la ciutadania i funcionà. Però no és només això el que em legitima per a parlar amb propietat de l'assumpte. Fa la fredolica quantitat de 14 anys que Manuel Carballal i jo publicàrem a «Año Cero» núm 9, el resultat d'una complexa investigació sobre els suïcides de Terrassa. Aconseguírem entrevistar-nos amb familiars, amics, agents judicials, policies ... vam aconseguir reconstruir al mil·límetre les últimes hores d'aquests individus que, dit sigui de pas, res què veure amb la personalitat excèntrica que volgué donar-los Óscar Aibar en la pel·lícula “Platets Voladors”. Les mateixes i insidioses mentides que el cel·luloide mostrà es repetiren el diumenge a Cuatro. José Felix Rodríguez Montero (47 anys) i Juan Turu Vallès (19) mai van anar a l'hospital del tòrax perquè, entre altres coses, estava en ple funcionament al 1979. La meva pròpia mare va ser tractada de pneumònia aquí sense que fora “aqueix lloc a què tot el món anava a morir”. Tampoc és cert que es reunissin a la Coral dels Amics doncs les reunions del grup tenien lloc en Ca n’Anglada, al domicili de José Félix Rodríguez Montero. Aquest barri obrer era llavors un focus antifranquista (la plaça segueix anomenant-se popularment la ‘plaça roja’) i concloure ràpid l'assumpte dels suïcides com una lliçó que certes lectures i aficions eren pernicioses venia bé al règim. Els pretesos contactes mai tingueren lloc a La Mola, cim de la muntanya de St. Llorens de 1300 metres i, per tant, a més de 3 hores a peu des del sanatori que segons el reportatge estava al costat. La Mola no tingué significació ufològica fins als anys 80 quan el meu grup la UAIP començà a organitzar alertes allí. Els “suïcides” es reunien en la Muntanyeta, un lloc als afores de la ciutat on, a més, anaven a practicar astronomia.

Qui llavors està tan desinformat? La inexactitud d'aquestes dades sortí de la boca de Sebastià Arbonés Subirats, àlies D’Arbó qui recreà qual mala pel·lícula de Classe B tot l'assumpte dels suïcides i parlà d’oïda i a més malament. Una vegada més es passà de puntetes sobre si els pretesos contactes pogueren ser o no reals, si hi hagué o no altres persones implicades i qui componia la xarxa d'aqueixos suïcidis que esmentaren durant l'entrevista al plató. Perquè, en efecte, hi hagué un pla, hagueren més morts i hi hagué, també, contacte OVNI les fotos, del qual per cert, posseeixo (van ser obtingudes pels suïcides en les proximitats de Torrebonica i per això escolliren aqueix lloc).

El que és curiós és que podent tenir tots aqueixos documents, podent mostrar fotografies, veure l'evolució dels tipus al llarg de la seva “mutació” es conformen amb un D’Arbó que menteix més que parla.

Cert és que el mateix dia que estaven gravant el programa em telefonaren per a obtenir alguna fragment que inserir en el programa, però (acabat d'operar d'un genoll i amb el dia planificat no va ser possible ajudar), és que era una cosa de tal actualitat que no podia esperar ni un dia?

Aquí entra la responsabilitat d'Iker. Durant molt de temps he hagut d'aguantar enormes crítiques per assistir a programes de televisió en què es debatia a ganivet sobre aquests temes. Part d'aqueixes crítiques venien d'Iker. Crítiques que accepto i respecto. Precisament per això plantejo ara: és millor informar dins d'un contuberni antimisteri o desinformar sense contrapunt. M'explico. Iker té ara la responsabilitat de contrastar les informacions que divulga perquè no hi ha equilibri “escèptic” o contrapunt en el programa. Ell sap millor que ningú que D’Arbó no té ni la més remota idea d'açò (i de moltes altres coses) després si li dóna via lliure té un percentatge de la responsabilitat final. Si el teu portes un freak al programa saps el que va fer o dir no?

Ull, que ningú es porti a engany. No és que jo volgués tenir més protagonisme de què em donaven, és que si no se'm volia dur al meu es podia localitzar a testimonis, amics, o persones que estiguessin involucrades en l'assumpte. La legitimitat de D’Arbó per a parlar d'aquest tema és la mateixa que té, per dir quelcom, Pepito Pérez d'Alcorissa a l’Aragó és a dir, la d'algú que llegí els titulars de premsa de l'època, el treball de Manuel i meu i ja està. Ha de ser això la divulgació del misteri? És aqueix l'estàndard de serietat? Jo crec que no i el teu, què opines?

«http://xenologia.blogspot.com/2005_12_01_xenologia_archive.html», 23 de desembre de 2005

La biblioteca de l’ufòleg Carles Batet marxa fora de Catalunya

El passat 30 d’octubre representants de la Fundació Anomalia, en seu a Santander, van fer-se càrrec del patrimoni bibliogràfic de Carles Batet dipositat a la seva llar de Banyeres del Penedès, seguint els desig expressat en vida pel mateix ufòleg. És una pena que aquests material no s’hagi quedat a Catalunya.

Jordi Ardanuy, 10 de desembre de 2005

Traficants de misteris al·leguen frau en la foto de l’ovni d’Onda

Diverses pàgines web en espanyol de traficants dels misteris com Ikerjimenez.com o Más Allá han exposat que la fotografia publicada a Levante el dimarts passat dia 8 -i reproduïda aquí per nosaltres-, és falsa.

La imatge suposadament fou presa el mes de maig a Onda, Castelló, però els detractors al·leguen qüestions tècniques que demostren la superposició de dues imatges i la semblança extraordinària, fins i tot en les ombres, del plat volador amb un altre que corre per Internet, filmada presumptament a Mèxic DF el 6 d’agost de 1997.

«http://xenologia.blogspot.com/2005_11_01_xenologia_archive.html», 14 de novembre de 2005

El diari espanyol Levante publica una fotografia d’un suposat OVNI a Castelló

Una adolescent de 14 anys de Castelló, Miriam Lafuente, assegura que la seva càmera digital captà un d'ells al cel a Ona fa uns mesos, imatge guardada durant tot aquest temps en la memòria de l'aparell sense que la jove pogués pensar que podia ocultar una estampa que generarà sens dubte un ampli debat a la localitat.

El testimoni de la jove, que facilità la imatge al diari Levante de Castelló, rememora un migdia del mes de maig quan, amb càmera digital en mà, l'aficionada retratà tots els racons del xalet que la seva família està adequant en una partida municipal pròxima a la carretera de l'Alcora.

Després de fotografiar els detalls interiors de la construcció, la jove dirigí l'objectiu de la seva càmera cap a les altres urbanitzacions amb el propòsit de prendre una imatge panoràmica dels voltants de la finca. Aquí podria acabar-se un capítol que per la seva normalitat perdria el seu interès noticiable, ja que a més l'adolescent, segons asseverà a aquest rotatiu, ni tan sols percebé «l'existència de l'aparell» en el moment de prémer el clic de la seva càmera digital. Això, ja hauria de ser suficient per desmuntar el cas, però els diaris són així i la notícia crida l’atenció.

El descobriment quatre mesos més tard, just en el moment de revelar les fotografies en una botiga castellonenca de «quelcom que no és un avió, ni un zepelí ni una taca i ni tan sols un defecte òptic» agafà per sorpresa a tots els membres de la família, encara que el pare i l'àvia mostren interès en el tema des de fa temps.

Consultat el propietari de l'establiment de fotografies Lledó sobre la possibilitat que es tractés d'un muntatge d'ordinador, l'amo -que coneix la família des de fa temps- comentà que «no crec que l'hagin trucat, encara que evidentment hi ha possibilitats tècniques de fer-ho ».

Després de fer diverses còpies de la fotografia, la família castellonenca envià una d'elles «a la revista especialitzada ‘Mas Allá’, i per correu electrònic ens contestaren que poques vegades es vine imatges d'Ovnis amb tanta claredat, i que possiblement no estava trucada».

Un altre cas que afegir als llistats inútils de coses inútils.

«http://xenologia.blogspot.com/2005_11_01_xenologia_archive.html» [Basat amb informació del diari Levante], 8 de novembre de 2005.

Els suposats segrestos per part d’extraterrestres són una construcció mental

El segrestos per part d’extraterrestres que algunes persones asseguren haver experimentat són una construcció mental pròpia d'individus susceptibles als "falsos records".
Segons el professor Chris French, director de la Unitat d'investigació de psicologia de l'anòmal del Goldsmiths College londinenc, els qui diuen haver sigut segrestats per marcians tenen un perfil psicològic concret, amb tendència a al•lucinar, a creure en tot el paranormal i a dissociar la realitat, la qual cosa pot conduir a patir una alteració dels estats de consciència.
French, expert en la relació psicològica amb el paranormal, comparà l'estat psicològic, que ha sigut presentat al Museu de la Ciència de Londres, de 19 suposats "segrestats" i 19 voluntaris elegits a l'atzar.
Descobrí que els que al·legaven haver entrat en contacte amb alienígenes tenien també l'hàbit de quedar-se "absorts" en els quefers quotidians, fantasiejaven i alguns patien "paràlisi del son".
En aquest últim estat la persona es desperta i sent que no pot moure's, encara que és conscient del que l’envolta. Sovint sofreix al·lucinacions auditives i visuals.
"A finals del segle XX, un nombre creixent de persones de tot el món començà a tenir experiències estranyes", explica French.
"El més corrent és que diguin que els alienígenes els tragueren del llit o el cotxe i, comunament, els descriuen com a sers de menys d'un metre, amb braços i cames llargs i caps enormes", afirma el professor.
Els "segrestats" solen explicar que els extraterrestres tenen "grans ulls negres a través dels quals es comuniquen telepàticament", afegeix.
"Solen narrar com de sobte es trobaren a bord d'una nau espacial on se'ls sotmeté a un examen mèdic, sovint dolorós, per a extraure'ls esperma o òvuls", relata l'expert.
Segons French, desenes de milers de persones en tot el món podrien experimentar records falsos d'aquest tipus.

http://xenologia.blogspot.com/2005_10_01_xenologia_archive.html, 26 d'octubre

Les Trobades ufològiques europees de Châlons-en-Champagne certifiquen la mort de la ufologia

La ufologia viurà potser aquest cap de setmana la seva revolució. I no és una broma. Aquest petit univers, sacsejat diversos decennis per violents remolins, du a terme aquest cap de setmana, a Châlons-en-Champagne, al Marne, un estudi de l’estat de la qüestió. L'ocasió: les autoproclamades “Primeres trobades ufològiques europees”, que veuran els ovnis envair el parc de les exposicions de la ciutat per les pel·lícules i els debats, de les trobades. S’ha anunciat un centenar d’estants. S’espera un miler de visitants.
Enquestes. Bruno Bousquet, bomber, hi trobarà potser el foc. Fins fa poc, hi havia sempre una cosa en què la gent es fixava de Bruno Bousquet. Era la seva passió devoradora pels ovnis. Des de la seva adolescència, aquest occità Llenguadoc s’ha mogut animat per aquesta passió un tant irracional. Llavors, practicava com aficionat a la l'ufologia, l'estudi dels objectes volants no identificats. Bruno escrutava el cel, animava grups de recerca, trobava testimonis. Investigava, establia trajectòries de vol, redactava obres. La història ha durat vint-i-cinc anys. Però des de 2003, poc a poc, Bruno sent el seu interès esvair-se. El cansament el guanya. “Finalment, em dic: tot aquest temps gastat, per a què? Per a quin resultat? He recorregut milers de quilòmetres, he consagrat mesos a certes enquestes, per decidir-ne que un paio havia vist simplement un avió o un helicòpter. Conec a fons totes les teories, no m'assabento de res més des de fa anys. A més, el moviment ufològic està contaminat pels problemes sectaris. Algú com Raël ha desacreditat tots els altres. És tan difícil... Començo a abandonar.”
Malgrat el folklore de la manifestació de Châlons-en-Champagne, aquestes trobades testimonien en principi vel·leïtats d'obertura prou noves en aquest moviment cansat. Ben obligat: en aquest moment, l'ufologia busca un nova bufada. “Els més optimistes de nosaltres pensen que és un àmbit en convalescència. Jo, dic que estem retrocedint clarament”, s'entristeix Jean-Luc Rivera, editor especialitzat. “Els llibres es venen malament, els DVD, semblant. Es treu uns 2 000 exemplars com a màxim”, s'encareix Gérard Lebat, promotor original del cap de setmana.
Els plats voladors estan deprimits. Ja no atreuen les multituds, no apassiona els joves, i no agrada a les dones. A França, no són gaire més d’un centenar els que s’interessen de manera activa per la ufologia, i comparteixen un perfil comú: masculí, rural, i que almenys tenen 40 anys. Aquests són vertaders enamorats, dels adeptes a l'enquesta de terreny, de la intersecció d'informacions. Molts d'ells formen part dels escèptics, aquesta franja al si del moviment “que no creu en els petits homes verds, però només a la veracitat de certs testimonis sobre esdeveniments impossibles d'explicar racionalment”, persegueix Jean-Luc Rivera.
Cent ufòlegs, això no és molt. Són deu vegades menys que a mitjans dels anys 60. En aquella època daurada, la premsa local bullia de testimonis de “fenòmens paranormals”, en el transcurs dels quals diversos “objectes esfèrics”, de vegades similars a “melons volants”, bloquejaven el motor dels cotxes, paralitzaven els seus ocupants, després desapareixien “a dues vegades la velocitat del so”. Aquells anys, en l'excitació, es creen clubs i es fan butlletins. Una part del camp francès aguaita l'ovni, mig inquieta, mig somniadora. Més tard, una cèl·lula específica d'estudi d'aquests fenòmens és fins i tot creada al si del CNES, l'agència espacial francesa. Però aquesta passió ampliada, no durarà més que un temps.
Ja que ser ufòleg, és ser pacient. Només això. Com ho explica Jean-Luc Rivera, “ fa més de trenta anys que no hi ha hagut onades d'observacions d'ovnis a França. Llavors, per força, la gent es cansa. Fins i tot els més addictes, del temperament de Bruno Bousquet.
“No identificat”. Difícil de conserva la passió quan que milers d'hores d'enquestes no permeten concloure, en el millor dels casos, una menció de “no identificat”. Segon problema: “Qualsevol es pot declarar ufòleg”, rondina l'escriptor Gildas Bourdais. “Resultat, la televisió enfoca els guinyols, dels fanfarrons, els impostors que aspiren més per a Marcians o no sé què. Tanmateix, hi ha en tot cas gent seriosa, rigorosa, que continua reflexionant sobre l'assumpte. Però ells, no se'ls veu mai.” Alguns s’han fastiguejat fins el punt d'acabar tota activitat ufològica. Els altres han vist, contrariats, la seva credibilitat destruïda davant el gran públic.
Igualment, la xarxa Internet, si ha donat vitalitat al moviment ufològic, també ha tingut els seus efectes perversos. “El Web ha posat fi a la intersecció d'informacions, al treball de fons. Remors grollers són considerats, enviats arreu al món, sense cap comprovació,” es queixa un ufòleg aficionat.
Baralles. L'enemic ve també de l'interior. Malgrat la declaració de fraternitat d'aquest cap de setmana, l'ufologia francesa sembla sovint llesta per barrinar-se sola. “Cadascun continua fix en les seves conviccions, les seves teories, no hi ha mai debat”, observa Jean-Luc Rivera. “En el moment d'una trobada ufològica, un paio de quaranta anys m'ha dit que l’anul·les perquè m'interessava pels ovnis des de fa poc”, testimonia Stéphane, 22 anys, al capdavant d'un grup de joves ufòlegs francesos. “I és un comportament freqüent.” Aquests petit món s'estremeix sovint de les baralles d'enemics íntims. Els atacs personals són legió. Molts es queixen de la incapacitat crònica per a construir un saber comú. “Han construït les seves teories com dels edificis molt fràgils, llavors temen veure'ls desplomar-se si accepten la menor concessió”, pensa el sociòleg de les ciències Pierre Lagrange. El futur del moviment ufològic sembla doncs ben precari. Per ara, els seus membres es refugien en la nostàlgia. Bruno Bousquet, sempre : “He tornat a veure un vell amic no hi ha molt de temps. Havia abandonat completament la ufologia Tanmateix, quan ens hem vist, això ha estat el nostre únic tema de conversa. S'ha parlat dels ovnis durant deu dies. “

http://xenologia.blogspot.com/2005_10_01_xenologia_archive.html, extret originalment de Liberation, 15 d'octubre de 2005.

Una periodista de El Mundo TV s'infiltra en una reunió del grup raëlià

"Són una secta. És un paio a qui se li presentà un ovni. Són de l'amor lliure. Aquest tema es porten. Carden tot el que volen i amb qui volen. Hi ha unes ties boníssimes... Sensacionals". Això és el que narrava un cambrer respecte el que succeir el passat mes de setembre a l'Hotel Indalo Park de Santa Susanna.

Uns 500 membres de l'organització dels raëlians, es reuniren durant cinc dies en aquesta localitat del Maresme per a donar regna solta a les seves fantasies sexuals i extraterrestres.

Al cap del grup estan els dos màxims dirigents de la secta: el fundador, Claude Vorilhon, àlies Raël, i la seva bisba, Brigitte Boisselier, la presidenta de Clonaid, la científica que es féu famosa en tot el món fa tres anys quan assegurà haver clonat a un ser humà.

Una reportera de El Mundo TV contactà a través d'Internet amb el responsable dels raëlians a Espanya, Agustín Felipe, i aconseguí infiltrar-se amb una càmera oculta en el grup que publicità aquestes jornades com un Seminari de Meditació Sensual.

Encara que semblen un grup religiós que creu en els extraterrestres i gaudeixen amb el sexe, darrera dels raëlians s'amaga, segons la periodista, una organització perfectament jerarquitzada en la que, a més del seu presumpte interès científic pel clonatge, l'única cosa que compte són el desigs del seu líder a practicar el sexe amb les seves adeptes.

Segons Raël, el 13 de desembre de 1973 va ser “abduït per uns extraterrestres” -els elohim-, que li revelaren el secret de la humanitat i la missió de difondre'l: els humans som fruit d'un experiment biològic realitzat per sers d'un altre planeta.

Des de llavors, Claude Vorilhon organitza orgies maratonianes amb finalitas recaptadores per a construir una ambaixada a Jerusalem en la que rebre als extraterrestres.

El guany no sols és econòmic -assegura haver recaptat aquest estiu en el reialme espanyol més de 10 milions d'euros-, sinó també sexual. Com a líder del grup, Raël té dret per contracte a practicar el sexe amb un grup selecte de seguidores escollides per ell.

”Les àngels Cordó Daurat firmen un contracte pel qual no poden negar-te a jeure amb Raël si ell te'l demana. El segueixen a totes parts i es comprometen també a donar la vida per ell”.

Els assistents a les jornades de Santa Susanna creien fidelment les històries de Raël sobre els extraterrestres, la qual cosa per als autors del reportatge és molt pitjor que creuen en els miracles o en el judici final.

Per a la dones, era un honor ser triada per l'enviat per a formar part de la seva cort íntima: “Estic molt contenta. He estat amb el profeta i m'ha invitat a asseure'm al seu costat en la festa sensual. Ara -abans de ballar- m'ha invitat a anar amb ell”, comenta entusiasmada una dels àngels.

A la república francesa, segons el reportatge, diversos membres d'aquesta organització han sigut condemnats per abusos de menors: “Donen una educació als xiquets perquè comprenguin que el plaer és bo. Fins aquí estem d'acord, però açò pot ser malinterpretat per gent del moviment que ha tingut comportaments pederastes», apuntava Agustín.

El suposat desencant d'aquest Raëlià ajudà a la periodista a pujar esglaons dins de l'organització. Raël s'apropa a ella durant una de les festes i li oferí formar part del seu grup d'àngels Cordó Daurat: “Necessitem algú com tu a Espanya: dinàmica i hermosa. En el regne espanyol anem a començar moltes accions per a desenvolupar-nos”.

A partir d'aqueix moment, la periodista hagué d'enginyar-se-les per a evitar participar en la festes sexuals. El que no tingué més remei que acceptar van ser les condicions per a acudir a les jornades: donar-se una bona dutxa abans dels actes, olorar bé i portar molt poca roba.

El reportatge 'els àngels de Raël' fou emès ahir a les 23.30 Hores aproximadament per el canal espanyol Antena 3

«http://xenologia.blogspot.com/2005_10_01_xenologia_archive.html», 12 d'octubre de 2005.

Congrés d'ufòletres a Lima

Lima.- Jonathan Reed anava passejant amb el seu gos golden retriever per un bosc de Seattle, quan de sobte la seva mascota va ser partida en dos per un extraterrestre de cap molt llarg que emanava una pudor a fruita podrida.
Una escena de ciència ficció? No, afirma Reed, un antic psicòleg infantil que diu que visqué amb l'extraterrestre durant nou dies i que es comunicaven per telepatia.
Reed i altres ciutadans, com l'uruguaià Rafael Ulloa, qui diu que naus extraterrestres s’emportaren a la gent que desaparegué a les Torres Bessones de Nova York pels atacs de setembre del 2001, estan en Lima per a un congrés sobre ovnis.
Perú és des de fa molt de temps una meca per als místics i és un lloc on abunden les informacions sobre platets voladors, com a la ciutat de Txilca. Alguns habitants locals conten que els extraterrestres han donat poders curatius i de fertilitat a unes llacunes petites de la zona.
El congrés, organitzat pel grup Alfa i Omega -que creu que una flota d'ovnis vindrà a la Terra junt amb Crist en la seva segona arribada-, es realitzarà entre el 6 i 9 d'octubre i en ell s'exhibiran fotos i vídeos en què es podran observar imatges brillants que confirmarien la vida extraterrestre.
Donald Ware, un oficial retirat de la força aèria dels Estats Units, digué en una conferència de premsa que el seu primer contacte amb extraterrestres va ser en 1953, quan véu el vol de set naus espacials sobre Washington.
L'antic militar no tingué senyals de vida extraterrestre durant els seus anys de servei, però digué que després de retirar-se en 1982 véu naus d'alienígenes en vuit ocasions.
Wendelle Stevens, un coronel jubilat de la força aèria dels Estats Units, digué que ell cregué en els extraterrestres després d'investigar 100 casos, encara que mai en va veure cap.
Stevens diu tenir l'arxiu més gran de fotografies d'ovnis en el món i afirma que treballà entre 1947 i 1949 a Alaska amb avions B-29 i instruments científics per a "detectar visitants".
El seu treball començà l'any en què alguns creuen que els militars dels Estats Units estudiaren la caiguda de dues naus espacials amb alienígenes. La Força Aèria nord-americà ho nega.
Stevens -que digué que no creia en els extraterrestres fins abans del seu treball- manifestà que la seva labor era informar sobre el que succeïa amb les tripulacions dels avions militars B-29, i en el suposat incident amb marcians descrigué com "la freqüència de ràdio s'embogí (...) i que la temperatura a l'avió s'elevà".
El militar retirat digué que la tripulació va fer fotografies amb quatre tipus de càmeres diferents, però les força aèria no les divulgaren. Cap portaveu de la força aèria comentà immediatament aqueixa versió.
Un dels testimonis més extraordinaris ve de l'experiència de Reed en 1996 amb un extraterrestre anomenat Freddie.
Reed , qui digué que tenia un braçalet que pertany a un extraterrestre, afirmà que Freddie tenia la pell "gairebé com la d'un porc", que respira i té sang roja, però que no parla.
Segons exàmens, Freddie tenia 46 cromosomes com els humans però nou eren diferents, i s'assemblaven als dels dofins i als de les tortugues marines, agregà Reed
Però el seu encontre amb l'extraterrestre d’ulls ametllats i diminuta boca "és la prova que estem vivint en un univers molt més gran", agregà.

http://xenologia.blogspot.com/2005_10_01_xenologia_archive.html, extret l'original de Reuters, 5 d'octubre de 2005

Un mestre d’escola de Puerto Rico pretén fer una pista d’aterratge per a extraterrestres

Sant Joan.- Un rètol verd brillant al costat d'una carretera semideserta mostra un platet volador amb les lletres: "Ruta Extraterrestre".Els habitants de Lajas estan tan segurs que han rebut visites d'altres móns que pensen construir un lloc perquè els extraterrestres puguin aterrar.
Reynaldo Rios, un mestre d'escola, assegurà haver-se comunicat amb els extraterrestres i per aquesta raó s'ha dedicat a la construcció d'una pista d'aterratge per a ovnis, abreviatura d'objectes voladors no identificats. "No puc dir exactament quan van a venir, però sé que va a passar", digué Rios. Rios calculà que el projecte podria costar uns 100.000 dòlars i està a la recerca de finançament de companyies privades.
L'ovniport serà de 25 metres de llarg i tindrà piràmides com a torres de control perquè els extraterrestres es vine atrets per aqueixa forma geomètrica, segons Rios.

http://xenologia.blogspot.com/2005_10_01_xenologia_archive.html, extret l'original de RCN Televisión, 5 d'octubre de 2005

Conferència Mundial dels Ovnis a la Xina

Fanàtics dels plats voladors, entre ells gent que assegura haver estat segrestada per extraterrestres, es reuneixen aquests dies en la Conferència Mundial dels Ovnis, que se celebra per primera vegada a la Xina. Fins avui es reuneixen a Dalian, una ciutat costanera del nord-est del país, ufòlegs, científics i aficionats de tot el món.

«Diari de Girona», 10 de setembre de 2005

L'ovni del 31 d'agost era possiblement un meteorit

Segons ha informat l'observatori astronòmic de la Universitat de València, l'objecte observat la nit del 31 d'agost era probablement un meteorit.

Jordi Ardanuy, 10 de setembre de 2005

El País Valencià, atònit per la presència d’un OVNI al cel

Un objecte de grans mides de color taronja i una gran cua va ser vist anit, en el cel del País Valencià, per diversos testimonis, que van informar de la seva observació al Centre d’Emergències.
Aquestes telefonades van coincidir a assenyalar que l’objecte no identificat s’assemblava a una bola de foc de color roig-taronja que es movia a gran velocitat sobre el cel en una trajectòria horitzontal i en direcció est, segons el Centre d’Emergències va informar EFE.
En concret, es van rebre telefonades des de València, Alacant.
La primera telefonada la va rebre el Centre d’Emergències a les 21.06 hores (19.06 GMT) i procedia d’un veí de la localitat d’Alfafar (Horta, sud), que informava de que havia vist un objecte no identificat que discorria en direcció Oest.
L’altre avís es va produir a les 21.11 hores (19.11 GMT) i procedia d’un veí que circulava amb el seu vehicle per una carretera entre les localitats de Cabanes i Castelló (La Plana Alta) i que va descriure que l’objecte s’estava desintegrant en l’aire en direcció al mar.
Un veí de la localitat de Rojals (Baix Segura) va informar les 21.12 hores (19.12 GMT) que havia observat una enorme bola de color blanc i brillant que viatjava a una gran velocitat en direcció est i que es precipitava en el mar.
Amb anterioritat a estos observacions, un periodista de l’Agència EFE a València, que circulava amb el seu vehicle per una carretera local, va observar en el cel un objecte de color taronja que discorria a gran velocitat en una trajectòria horitzontal.

EFE, 1 de setembre

Els canvis a «Descobrir Catalunya» porten ovnis

La revista del Grup 62 ha introduït canvis per a fer front a la dura competència. Ja es poden veure en el número d’abril que inclou un nou disseny de portada amb un estil més dinàmic. S’ha modificat la capçalera i s’hi ha inclòs un sumari. I els continguts, «una trobada amb OVNIS a Montserrat».

Jordi Ardanuy, 5 d'abril de 2005.

Mor l'ufòleg català Carles Batet

Ahir va morir Carles Batet Cros, veterà ufòleg català amb residència a Banyeres del Penedès. Ens ha deixat el llibre OVNI, la llamada del espacio (1977) així com diversos articles en publicacions especialitzades en espanyol.

Joan Casassayas, 4 d'abril de 2005

Programa especial a TV3 sobre les possibilitats de vida fora la Terra

Tomàs Molina serà l'encarregat de presentar un especial per a TV3 que tractarà des del punt de vista científic de les possibilitats que existeixi vida fora de la Terra. La productora Mercuri ja ha enllestit el rodatge d'aquest especial de 50 minuts, Explorant l'univers , que té el mateix esperit divulgatiu de la sèrie Conviure amb el risc , emesa l'any passat. Paratges de Tossa de Mar, Empúries i Puerto Rico són part de les localitzacions que serviran per exemplificar alguna de les teories.

L'objectiu d'aquest especial, que encara no té data d'emissió, és explicar d'una manera didàctica la possibilitat que hi hagi vida -des d'un bacteri fins a vida intel·ligent- més enllà del nostre planeta. Precisament el programa insistirà molt en la utilització del llenguatge correcte, i defugirà termes com ara extraterrestre, ja que els científics exploren la possibilitat genèrica de vida. A més de Molina, l'especial té l'assessorament científic d'Enric Truyol. Un altre dels temes que es pretén desmitificar són els ovnis, i per exemplificar-ho es va gravar una seqüència en un camp de tir on Tomàs Molina va fer tir al plat.

La sèrie ha rodat part de les seqüències a Catalunya. El dijous 3 de març l'equip de Mercuri es va desplaçar fins a Tossa de Mar, on a partir d'una pedra de la platja s'expliquen les condicions que hi ha d'haver perquè hi hagi vida intel·ligent. A les ruïnes d'Empúries, l'objectiu és explicar, arran de l'experiència històrica entre ibers i grecs, què passaria en un hipotètic xoc de civilitzacions en cas de localitzar vida intel·ligent. En aquest sentit, també s'ha gravat al Museu del Joguet de Figueres, i prenent com a exemple un ninot del personatge d'E.T. s'explica quin podria ser l'aspecte físic d'aquest ésser intel·ligent provinent d'un altre planeta.

Arecibo i el SETI

Per explicar com s'explora l'univers, l'equip del programa també s'ha desplaçat fins a Arecibo, a Puerto Rico, on hi ha el radiotelescopi més gran -el plat supera dotze camps de futbol junts i és el més sensible del món-. Part de les escenes de la pel·lícula Contact, de Jodie Foster, es van rodar a Arecibo. El radiotelescopi també està implicat en el projecte SETI, el popular sistema de rastreig de l'univers que aprofita la potència de milers d'ordinadors -els usuaris, voluntaris, se l'instal·len com a estalvi de pantalla- connectats a Internet

La productora Mercuri, creada el 1990, es dedica a fer documentals històrics i de divulgació per a televisió. Entre d'altres, ha produït les sèries documentals Te'n recordes? i L'herència del xarleston.

Gemma Busquets. «El Punt», 14 de març de 2005.

Tornar a la pàgina principal	Tornar a «coses curioses»	Tornar a «senyals al cel»