Comunidors
Un comunidor —dit de vegades també reliquier o amb
d'altres formes dialectals en desús— és una petita dependència d'una
església parroquial amb obertures als quatre vents. Nogensmenys, el més
famosos son exempts, en forma de en forma de porxo cobert i situats prop
del temple.
Dins d'aquesta instal·lació el sacerdot comunia les tempestes i les
pedregades. El Diccionari de la Llengua Catalana defineix
comunir com
«Conjurar (el mal temps) amb oracions, amb fórmules exorcitzadores». És un
bon exemple de pràctica on s'observa les dificultats de deslligar religió
i màgia.
Al segle XIII ja trobem notícies indirectes sobre l’existència d’aquestes
construccions, com per exemple el reliquier de Sant Pere de Figueres, però
segurament són més antigues. Tanmateix, no sembla pas que s'hagin
conservat comunidors medievals. Els que encara es poden veure són
posteriors al
Concili de Trento (1545-1563). La contrareforma feu que els
cerimonials contra les maltempsades i la protecció de les collites
assolissin el seu punt àlgid i la construcció de comunidors a les
parròquies rurals es va disparar.
Fotografia del comunidor exempt cobert d'Ordino capturada el Nadal del 2015. Actualment s'utilitza per a situar-hi un pessebre
Estem intentant fer un inventari d'aquest tipus de construcció. Si ens
podeu ajudar-nos amb dades documentals, fotografies antigues, gravats i
pintures, informació transmesa de forma oral, etcètera, si us
plau, contacteu amb nosaltres per correu electrònic:
Aquest és el mapa dels comunidors a Catalunya i Andorra dels quals tenim notícia fins aquest moment:
