Torna Jack l'Esbudellador
Josep M. Flores (2006)
El Punt, (26 de novembre de 2006)
[Edició original].
Publicació no autoritzada.
Tots els drets pertanyen al
Un
exagent de Scotland Yard ha aconseguit elaborar un retrat robot d'un dels
assassins més coneguts de la història d'Anglaterra
El retrat robot de Jack l'Esbudellador elaborat a partir de la informació
recollida per un exdetectiu de Scotland Yard. Al costat, una carta que
l'assassí va enviar a la policia el 27 de setembre de 1888 advertint-los que
tenia «el ganivet a punt i ben esmolat per continuar treballant si es
presenta l'ocasió». Els diaris de l'època van omplir planes i planes i
vinyetes sobre els crims i la figura de l'Esbudellador.
La identitat de Jack l'Esbudellador continua sent un misteri més d'un segle després
Jack l'Esbudellador, un dels assassins en sèrie més coneguts
de la història que l'any 1888 va atemorir la ciutat de Londres amb cinc
crims macabres de prostitutes i el qual mai no va ser descobert, ha tornat a
ser notícia. Un exagent de Scotland Yard ha aconseguit elaborar un retrat
robot del popular assassí a partir de les descripcions i dades aportades per
alguns testimonis i que consten en les anotacions policials de la
investigació que Scotland Yard conserva en els seus arxius. La difusió de la
suposada imatge de Jack l'Esbudellador ha donat la volta al món, però més
d'un segle després el misteri sobre la seva identitat perdura.
Jack l'Esbudellador va aconseguir en poc més de dos mesos atemorir el
districte de Whitechapel a l'East End de Londres, el barri més pobre de la
ciutat on es concentrava gairebé tota la prostitució. Els carrerons estrets
i la boira nocturna que acostuma a envair la ciutat del Tàmesi van aportar
encara més misteri a una història de terror que Jack l'Esbudellador va
començar el 31 d'agost de 1888 amb el primer crim. La policia va localitzar
al mig del carrer el cos mig mutilat de Mary Ann Nicholls, una prostituta de
42 anys coneguda al barri amb el sobrenom de Polly. Jack va iniciar amb
aquest crim una cursa que va costar la vida a quatre prostitutes més. En
tots els casos, l'assassí va ser especialment cruel amb les víctimes, que
van aparèixer degollades, obertes en canal i amb alguns òrgans mutilats
perquè Jack se'ls va endur com a trofeu.
Amb el mateix misteri que l'Esbudellador va aparèixer en escena el 31
d'agost de 1888, el 9 de novembre del mateix any va cometre el darrer crim i
es va esfumar com la boira. Alguns van atribuir aquesta desaparició sobtada
a la mort de Jack. D'altres creuen que va ser detingut acusat d'altres
delictes i que va morir a la presó sense confessar mai el crim de les cinc
prostitutes. I altres sospiten que senzillament l'Esbudellador va deixar de
matar perquè la policia se li va acostar massa i va decidir fugir per evitar
que el detinguessin. Sigui com sigui, Jack va irrompre en la història
d'Anglaterra per convertir-se en un mite que més d'un segle després perdura.
Ara sabem la cara que tenia, però el seu nom continua sent un misteri.
Del
perruquer misogin al príncep Albert
Al llarg de la història,
investigadors, historiadors i novel·listes han fet mil i una teories,
novel·les i pel·lícules sobre l'autèntica identitat de Jack l'Esbudellador i
el mòbil dels crims. Des de l'assassí psicòpata que mata per plaer fins a
una conspiració de la reialesa britànica per eliminar proves
comprometedores. El nom de Montague John Druitt, un advocat de 40 anys fill
d'un cirurgià de bona família i que va ser trobat mort surant al riu Tàmesi
just un mes després del darrer crim de Jack l'Esbudellador, va ser un dels
que més va sonar com a principal sospitós. Ràpidament, la llista es va anar
ampliant i va aparèixer en escena el nom d'un perruquer jueu polonès, Aaron
Kominski, que havia confessat odi patològic contra les dones. Michael Ostrog,
un metge rus que va passar més de mitja vida a la presó per diverses
estafes, també forma part de la llista de sospitosos. La noblesa britànica
no es va escapar de les sospites i algunes veus autoritzades van proclamar
que l'autèntic Jack l'Esbudellador era el príncep Albert, fill del rei
Eduard VII i nét de la reina Victòria, que va morir molt jove i que, segons
els seus metges, tenia una inestabilitat emocional que el podria haver
portat a cometre els crims. El nom de James Maybrick, un comerciant de cotó
que viatjava molt, va incorporar-se a la llista de sospitosos quan l'any
1992 un drapaire va localitzar un diari suposadament seu en què descrivia
els crims i insinuava que ell era l'Esbudellador. En el cinema va fer furor
la teoria d'una conspiració reial que hauria servit per eliminar proves
sobre l'origen d'un suposat fill bastard o bé les aficions d'algun membre de
la reialesa per les prostitutes. Una de les darreres teories acreditada per
l'escriptora Patricia Cornwell revela que l'autèntic Jack l'Esbudellador va
ser en realitat el pintor impressionista anglès Walter Richard Sickert.
L'escriptora basa la seva teoria en diverses proves recollides per ella
mateixa, principalment alguns quadres d'aquella època en què Sickert
reprodueix amb molt de detall l'escenari dels crims i alguna de les
víctimes. De totes les versions, la que ha estat menys explotada és la que
l'Esbudellador en realitat era una dona.
|
|||||||||