Ovni a Viella l'estiu de 1982

Joan Casassayas (2004)

www.documentant.net

[Versió original escrita a l'abril de 2004].

Llicència restringida

Creative Commons

(No comercial 2.5).

Detalls en català a:

  Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 2.5 License.

Corria l'any 1982 i la Irene Gutiérrez viatjava constantment per tot Catalunya, ja que el seu treball de venedora als mercats ambulants la portava de poble en poble. Els seus desplaçaments els realitzava amb una furgoneta vella en la que moltes vegades dormia.

La Irene, d'uns de 32 anys en l'època arribà, una nit d'estiu a Viella (Vielha), capital de l’Aran. Aquell vespre no era calorós i resultava deliciós per a dormir l'aire lliure, dins d'un sac de dormir i així ho decidiren la Irene i el seu company, l’Oscar. Amb ells més gent, altres col·legues de treball, però no foren testimonis dels fets ja que es trobaven un tant lluny de la furgoneta de la Irene i de l’Oscar.

Decidiren estirar-se cap a la una. de la matinada. L'endemà haurien de baixar al poble a acabar d'instal·lar les seves ceràmiques per a la venda. El punt escollit per a descansar era als afores de la població. El lloc és una espècie de clar amb arbusts baixos i amb gran visibilitat, per no existir prop arbres alts.

La Irene no podia dormir. Mirava al cel i admirava un firmament molt obscur, amb estrelles brillants i nítides mentre tractava d'adormir-se... però no hi havia manera. Quant no seria la seva estranyesa en veure un cercle de llum de color rogenc que avançava amb majestuositat per aquell cel negre. Inicialment cregué que eren un efecte òptic, però aqueix cercle rogenc seguia avançant lentament.  Però la seva sorpresa va ser majúscula en veure en sentit contrari un altre cercle molt més gran, de color verdós que també avançava lentament, en direcció contrària a l'altre cercle. La Irene molt excitada véu com el cercle rogenc, molt més petit, i l'altre verdós es paraven al cel enfront de front, i d'ambdós cercles sortien petits cercles que emetien llums ràpides, com si anaren a enfrontar-se. Els cercles vermells es movien amb tal rapidesa que era difícil seguir-los. No s'escoltava res i només la veu d'Irene excitada, tractava de despertar al seu company. El cercle verd grandiós començà a moure's lentament primer, però els cercles rogencs no aturaven d'emetre llums en el seu contra. El cercle verd començà a allunyar-se i diversos cercles que havien sortit del seu interior penetraren novament en ell. Aquest cercle emeté una llum molt intensa i va anar adquirint velocitat, sempre seguit en el que semblava agressivitat "pels cercles vermells més petits". La testimoni lluitava entre mirar cap amunt i tractar de despertar al seu company, el qual encara romania mig endormiscat, i només pogué confirmar l’excitat estat de la Irene. Que no aturava de mirar cap amunt i suar copiosament.

Segons la Irene els cercles petits vermells penetraren al seu cercle més gran i se n'anaren després del gran verdós, encara que no a la mateixa velocitat que aquest. La testimoni creu haver observat aquesta "espectacular batalla" uns tres o quatre minuts, i la catalogà de "batalla espacial" ja que diu que els cercles rogencs buscaven ferotgement als verdosos, fins i tot cregué "sentir quelcom" encara que no ho anomenaria "soroll".

Bibliografía.

Raúl Núñez. “Batalla espacial sobre la población de Viella”. Revista de investigación, núm. 22 (setembre octubre 1997).