Ufòria

Mercè Molist (1996)

        Vang. Suplement de La Vanguardia, núm 24 (8 de març de 1996), p. 3 -5.

[La versió que aquí es publica procedeix de «ww2.grn.es/merce/95-98/ovnics.html» (consulta 8 de desembre de 2005) i presenta algunes expressions lleugerament diferents de la publicada a Vang].

Llicència copyleft

de l'autora

La febre és aquí, esperonada per l'èxit mundial de la sèrie televisiva "X-Files", damnada pel frau Roswell i acaronada per l'obertura mental que proposa la filosofia New Age. Entre la fe i la mentida, el 'cuento xino' i alguna realitat innegable, retorna l'Alerta OVNI (Objectes Voladors No Identificats).

 Ara fa mig segle que els "flying saucers" (platets voladors) començaven a solcar els cels de tot el món fins arribar a Barcelona, on uns quants amants de les rareses s'hi van enganxar. "Érem un grup de guillats", somriu Antoni Ribera, conegut als cercles ovni catalans com "L'Avi". Avui, els platets estan passats i els ufòlegs (d'UFO, Unidentified Flying Object) van llençats amb un tema més recargolat: les abduccions o segrestos extraterrestres.

"Hem passat dels ovnis a entitats no físiques, s'hi està donant una dimensió psíquica i les experiències passen dins les cases", aclareix Josep Guijarro, periodista de "Más Allá". Els llibres més llegits als Estats Units en van plens: gent sotmesa a detallats anàlisis, sondes anals, sexe amb alienígenes, xips implantats al nas. Si ets jove, sa/na, i amb un índex d'intel.ligència alt tens tots els números per acabar en un quiròfan extraterrestre. "La finalitat és genètica. Volen crear un híbrid entre ells i nosaltres perquè són una raça en decadència", explica L'Avi. Al.lucinades dels americans? Aquí també passa.

"Era l'agost del 1991. Estàvem de vacances a Palma de Mallorca i vam fer una excursió a Cala Tuent. Érem dins el cotxe, s'havia fet de nit, i de sobte vam veure una llum molt gran, blanca, que flotava damunt l'aigua. A dalt hi havia un petit ésser. El vaig enfocar amb el lot: era baixet i brillava. Es va posar a caminar cap a nosaltres, flotant en l'aire, com un pèndol. Ens vam espantar i vam fugir cap a una ermita". A José, 30 anys, tan li fa que no se'l creguin. Gràcies a això, ell i la seva nòvia, Ana, 26 anys, van decidir casar-se: "Ens va unir molt".

Des de llavors, al seu pis, a la zona metropolitana de Barcelona, els rellotges es tornen bojos, se senten sorolls i es veuen ombres. "Un dia, tres éssers van aparèixer al voltant del nostre llit, mentre dormíem i ens va quedar el cos paralitzat. Eren macrocèfals, baixos, amb els ulls com els xinesos. L'endemà teníem punxades a tot arreu i la sensació d'haver fet un viatge molt llarg. Han tornat a venir sis o set vegades, però ara ja no tenim por". José i Ana estan segurs que cada cop que tenen visita són abduïts, només ho recorden quan se'ls hipnotitza.

Els ufòlegs estan encantats amb el seu cas. "D'això se'n diu visitants de dormitori", explica Josep Guijarro. Un estudi assegura que a quatre milions d'americans també els ha passat. Però aquí, si passa, no s'explica. "La gent s'ho agafa a catxondeig. Vam sortir al programa Código Uno i l'endemà, a la feina, se'n reien, ens demanaven on teníem les antenes", es queixa Anna.

Tampoc Enric Romà, baix del grup musical Tancat per Defunció, parla gaire del seu cas. Ell va patir un 'avistament': "Tornàvem d'un 'bolo' a Solsona, l'estiu del 1991. Jo conduïa la furgoneta. Tots dormíen menys la meva dona. A la recta de Santpedor a Manresa (C-1411), vam veure una llum carbassa, com una lluna plena, grandiosa, que se'ns acostava molt depressa i ens va passar per sobre. Estic segur que era un ovni i no un avió".

La comunitat ufològica catalana estudia casos com aquests a cabassos encara que, al final, pocs tenen suc. "Aquí no hi ha tants fraus com als Estats Units perquè la gent no hi fa diners, més aviat els prenen per bojos. Els errors són involuntaris", assegura Guijarro. "Confonen Venus i Júpiter, els globus sonda, estels fugaços, llamps, avions, satèl.lits...", confirma Carme Domènech, investigadora mallorquina. De les fotos, val més no fer-ne cas, diu Antoni Ribera: "El 90% són trucades o equívocs".

Si no hi ha engany ni error, queda encara el dubte dels experiments militars, per això els expedients ovni no es tanquen mai: "Fins ara no hem sabut que els avistaments de naus triangulars que hi va haver durant la Guerra del Golf eren F-117 en missió secreta", es lamenta Guijarro. Els russos tenen prototipus d'avions, experimentats vés a saber en quins cels, amb la mateixa forma d'ovnis que dibuixaria una criatura. Tot plegat fa dir a Joan Soler, del Grup Escèptic Català: "Si de mil casos, 990 són naturals o mentides o experiments militars, i de la resta falta informació, ens ho hem de creure?".

Els ufòlegs es defensen recordant tots els avions interceptats per ovnis. "Però els pilots tenen por de parlar-ne, abans els estava prohibit i ara no volen passar per bojos. Quan s'obre un expedient, la conclusió és que el llum era Venus, o un globus sonda. Si un pilot experimentat confon Venus amb un ovni, jo no pujo mai més a un avió!", es queixa Carme Domènech.

El món ovni a Catalunya no passa de la dotzena d'investigadors que van per lliure i dues institucions: el Centre d'Estudis Interplanetaris (CEI), creat el 1958, i l'Institut d'Investigació i Estudis Exobiològics (IIEE), nascut el 1975. Com a tot el món, també hi ha l'altra cara de la moneda: el Grup Escèptic Català, lligat a l'espanyola Alternativa Racional a las Pseudociencias, que es dedica a desmuntar-los les teories.

"El problema és que la investigació és cara: desplaçaments per estudiar sobre el terreny, fotos, anàlisi de negatius... I no estem subvencionats ni tenim cap recolzament", explica Carme Domènech. Per defensar-se de qui els titlla de gamarussos, els ufòlegs recorden que a la NASA es prenen molt seriosament el projecte SETI (Search for ExtraTerrestrial Intelligence), que busca missatges de l'espai amb ràdio-telescopis.

Des del març del 1972, el Pioner X navega per l'univers amb un missatge per als ETs: un disc amb cançons dels Beatles, un discurs del president Nixon, una mostra d'alguns idiomes de la Terra i un dibuix del Sistema Solar. L'Arxiu Secret del Vaticà compta amb una completa secció UFO. Els governs d'Argentina, Austràlia, Bèlgica, Canadà, França, Rússia, Estats Units, Suïssa, Uruguai i Puerto Rico tenen departaments especials que estudien el tema ovni. A Espanya, se'n cuida la secció d'intel.ligència del Mando Operativo Aéreo (MOA) de l'Exèrcit de l'Aire. La informació que tenen és Top Secret.

"Ens posen moltes traves per investigar: haurien de reconèixer que l'espai aeri pot ser envaït en qualsevol moment sense que ho controlin", assegura Domènech i posa l'exemple d'un tinent coronel que va ser destituït fulminantment per parlar d'ovnis a la televisió: Pere Crespí, cap de telecomunicacions electròniques del radar del Puig Major (Mallorca) entre els anys 1975 i 1982. Crespí defensa, ara ja lliure de mordasses, que les Illes són un Triangle Còsmic, un espai amb gran presència d'ovnis, i que davant les costes del ponent mallorquí podrien tenir-hi una base submarina. L'octubre de l'any passat hi desapareixia Miquel Bañuls, un ex-militar que va sortir a pescar i no se'n ha sabut res més.

L'entorn del Canigó és una altra zona calenta. I el Cadí, Núria, el Pirineu, la Serra de la Mussara, el Pla de l'Estany, el Montseny, les Guilleries. A Montserrat, la nit del dia 11 de cada mes, es reuneixen grups de gent per veure els ovnis de Josep Grífol. És un 'contactat': té comunicació mental amb els aliens i les seves naus. Grífol els invoca i, a vegades, es veuen punts llunyans. S'ho creu tant que ho ha convertit en experiència mística. És l'aspecte messiànic dels ovnis.

El 1972, dos amics de Terrassa es suïcidaven llençant-se a la via del tren. A les butxaques, només una nota: "Els extraterrestres ens criden. Pertanyem a l'infinit. WKTS 88". Hi ha qui s'ha cregut ell mateix extraterrestre, o almenys això deia Jordi Boronat, que cada diumenge parlava a Ràdio Joventut. Per entrar a la seva secta calia regalar-li mig milió de pessetes que es pulia al bingo.

La Missió Rama, grup nascut al Perú i amb un tentacle actiu a Lleida (Grupo Acuario), tot i no ser extorsionador, sorpren: els extraterrestres avisen de les seves vingudes als contactats per mitjà de l'escriptura automàtica, els avistaments es fan en grup i són viscuts com experiències religioses. A Molins de Rei, Barcelona i Abrera funciona un grup messiànic més inquietant, escindit d'una secta italiana: Nonsiamosolli (No estem sols). Tenen raó?

Els ovnis irrompien en l'univers mental dels terrestres el 24 de juny del 1947, quan un nord-americà, Kenneth Arnold, va explicar als periodistes que havia vist nou 'platets voladors' mentre pilotava la seva avioneta. Naixia així l'últim mite modern: si abans es parlava de follets per explicar llums al cel, gràcies als americans avui parlem d'ovnis.

"Els ovnis, la ciència-ficció i l'evolució de l'astronàutica van caminar en paral.lel", explica Ignacio Cabria al llibre "Entre Ufólogos, Creyentes y Contactados".  Un petit grup de Barcelona -Antoni Ribera, Màrius Lleget, Antoni Pelegrí, Eduard Buelta- creava, el 1958, el Centre d'Estudis Interplanetaris, primer fòrum ovni espanyol, amb tres idees molt clares: la procedència marciana de les naus, l'existència de bases a la Lluna i la presència d'extraterrestres des de l'orígen de la humanitat.

El 1961, quan és llençat el primer astronauta a l'espai, el mite es fa de masses. L'agost del 1963, El Correo Catalán titula: "Los platillos volantes son realidad". El novembre del 1966, La Gaceta Ilustrada explica la primera abducció de la història, protagonitzada per un matrimoni dels EUA: Barnet i Betty Hill. El 1968, TVE programa la sèrie "Los Invasores". ABC obre portada amb "El OVNI de Madrid". El Ministeri de l'Aire demana que qui vegi ovnis ho posi en coneixement de les autoritats. L'onada es fa imparable els anys 1968 i 1969, la gent veu llums per tot arreu. Fins que la humanitat trepitja la Lluna i no hi troba cap base ET.

Però als 70 apareixen noves hipòtesis: la Paraufologia, els universos paral.lels, l'inconscient jungià projectat en l'ovni... La Segona Generació d'ufòlegs -Vicente Juan Ballester Olmos, Félix Ares de Blas, Juanjo Benítez, Andreas Faber Kaiser- demana un estudi més racional del fenomen. El gener del 1976, s'estrena "Encuentros en la Tercera Fase" i Fernando Jiménez del Oso porta a TVE "Más Allá". La nit del 14 d'agost del 1979, la SER aconsegueix l'audiència més alta de la seva història (11 milions) amb la primera Alerta OVNI: una convocatòria radiofònica perquè tothom busqui llums al cel.

L'11 de novembre del 1979 marca el punt culminant de la febre. Un avió de la companyia TAE ha d'aterrar a l'aeroport de Manises (València) perquè el persegueix un OVNI. Surt un caça de la base de Los Llanos per batre'l, però se li escapa. Arrel d'això, el diputat socialista Enrique Múgica farà una pregunta al parlament espanyol sobre la seguretat nacional. L'exèrcit converteix en 'matèria classificada' els expedients ovni.

El tema es torna marginal fins que, a finals dels 80, reneix de la seva cendra gràcies a les abduccions i la Tercera Generació d'ufòlegs: Josep Guijarro, Carme Domènech, Javier Sierra, Manuel Carballal. El 1990, l'Institut Opina fa una enquesta per a La Vanguardia on el 66,3% de la gent diu creure en els extraterrestres i el 56,9% en els ovnis. El 1994, John Mack, professor de psiquatria a Harvard i Premi Pulitzer, publica el best-seller "Abduction" i inicia la llegenda dels 'visitants de dormitori'. Esclata l'èxit de "X-Files". Els ovnis envaeixen la xarxa Internet. El gener del 1996, el telescopi Hubble descobreix que l'univers és cinc vegades més gran del que es pensava. Hollywood ja prepara la quarta part d'"Alien".